ECO-BARCELONA

REFLEXIÓ - És possible encaixar un model urbà sostenible en el marcat tradicional urbanisme de Barcelona?


La dispersió urbana, considerada com un fenomen bàsicament nord-americà, ha registrat un considerable augment en Europa en els últims 10 anys. Gràcies a unes xarxes de transport públic suficientment desenvolupades i a una millora de les carreteres per acollir un augment del trànsit, es desenvolupen grans zones d’activitat descentralitzades de les capitals o nuclis urbans.


Per combatre aquesta corrent urbanística insostenible, els urbanistes proposen un nou tipus de model urbà anomenat “ciutats sostenibles” a Estats Units, “eco-ciutats” a la Xina, o“eco-barris” a la Índia i a Europa. Segons aquests urbanistes, per crear un “eco-barri” no n’hi ha prou amb construir edificis o cases energèticament eficients. El més important es la creació d’un espai que animi als seus habitants a canviar els seus comportaments insostenibles i a on aquests poden trobar mitjans per aconseguir-ho.



El model “eco-barri” inclou la sostenibilitat des del seu origen com un dels elements vertebradors i fonamentals, i centra les seves actuacions en quatre branques:la mobilitat, la sostenibilitat constructiva, l’estalvi energètic i la cohesió social. Alguns trets diferencials dels “eco-barris” son per exemple:



Per incorporar aquest nou model urbà a Barcelona, fa falta dons, un canvi de mentalitat, un canvi de política i en definitiva un canvi de valors i prioritats en la nostra societat. No n’hi ha prou en realitzar accions simples i puntuals sense concordança, que “tenyeixen de verd” les zones d’actuació i que no incideixen en els problemes bàsics.Fa falta una transformació radical del model urbà emprat fins ara, per donar entrada al nou model urbanístic dels barris sostenibles o “eco-barris”.



Alguns dels lectors poden pensar que l’idea de plantejar un canvi radical de la mentalitat urbanística i social pot semblar utòpica, però en algunes zones del nord d’Europa, en les que hi ha eco-barris des de fa anys, funcionen perfectament, fet que vaig comprovar en la visita dels dos eco-barris de Freiburg, a Alemanya.


Jo penso que si que és possible, que tot és començar, i que si que es cert que es molt difícil, en entorns ja definits urbanísticament i massificats poblacionalment, com el cas de Barcelona; però fins i tot en aquest cas, ja s’està implantanten projectes com el de Vallbona.



Per tant, paciència i confiança, ja que no només és possible sinó que és molt necessari.






Featured Posts